Magnífic llibre de l´Alex Rovira que ha donat molt de sí i que com de costum, el temps s´ha quedat curt per poder comentar tot el seu contingut i les ramificacions possibles de les seves argumentacions. Per tant passo a descriure de forma sintetitzada els punts que crec principals i vertebradors del llibre:
Les paraules que pronunciem, sigui verbalment o en silenci dins la nostra ment són determinants de la forma en què concebim la nostra realitat. Si em aprés de forma subtil i heredada que "ens hem de guanyar la vida", de forma inconscient estem assumin que d´entrada la vida no està guanyada, i per tant, perduda. Defineix una posició existencial de sortida sotmesa i resignada. Per tant una primera recomanació seria guanyar "insight", subtilesa, percepció, matisació en les observacions, guanyar esperit crític, i valorar lo què ja tenim. Una altre visió és posible. Per exemple, una podria ser: tots sóm campions, doncs entre els millons de espermatozoides amb els que vam competir per fecundar l´óvul que ens va engendrar, nosaltres vam ser els únics que el vam aconseguir fecundar. Som uns competidors i supervivents de probada valúa, excel·lentment preparats per a lo que, després de superar aquesta fenomenal proba de la naturalesa, afrontar lo que la vida ens depari. No canvia això? (Si teniu més punts de vista positius no dubteu, podeu pubicar-los al apartat comentaris. Gràcies)
